Fight against cancer

domingo, 25 de diciembre de 2016

asu, dBm

Recuerdo hace más de 3 años, enredando con mi antiguo móvil, que ví la unidad de medida "asu" para referirse a la intensidad de la señal de telefonía.

asu es el acrónimo de "Arbitrary Strength Unit", y es un valor entero proporcional a la fortaleza de la señal recibida.

Es posible calcular la potencia de la señal en dBm (tb. dBmW ó decibelios-milivatio) a partir del valor "asu".

Según el tipo de red telefónica (GSM / GPRS / EDGE, UMTS / HSDPA / HSPA+ , LTE, etc.) que esté usando la antena del dispositivo, el rango de valores posibles para asu varía, así como varía la fórmula de conversión de asu en dBm.

En los enlaces de referencia se puede consultar más información sobre los rangos y conversiones.

dBm es una unidad de medida absoluta, que se utiliza para indicar la potencia absoluta expresada en decibelios (dB) medida en un milivatio (mW)


Conversión de potencia en mW a dBm


En mi móvil actual con Android 5.1.1, se puede ver consultando "Acerca del dispositivo" > "Estado" diferentes valores, entre ellos la "Intensidad de la señal", medida en dBm, y en asu .



Referencias:

https://en.wikipedia.org/wiki/Mobile_phone_signal#ASU
http://www.lte-anbieter.info/technik/asu.php
https://es.wikipedia.org/wiki/DBm




sábado, 17 de diciembre de 2016

em, x-height, ex, en, rem, typographic point, DTP point

Last year's summer I was modifying the design of a web page for make it more "responsive" (adjustable to different resolutions and sizes for web browsers of diferent devices: mobile, laptop, pc, tablet). Reading about this for HTML 5 with CSS (Cascading Stylesheets) 3, I found an interesting measure unit, that I thought that I should write a post about it: the em.

em is a relative (and scalable) measure unit, that represents the value of the width of the M letter (upper case em letter) in the current typeface and point size.

Traditionally, in printing presses, the M was commonly cast the full-width of the square blocks, or em-quads.

The fact that M is commonly the full-width, it's why em is usually represented as a decimal value less than 1 in web designing (e.g., 0.7 em), or as fractions (e.g., 70/100 em . 

An algorithm that have to play CSS with em must do a mathematical calculation accoring the points of the typography. For example: a typography of 12 points, 1 em = 12 points.

By default, 1 em = 16 points ( 16 points - typeface ).

In computing, in CSS, the rem or root em, is the font size of the root element of the document, and is constant throughout it; not like the em, which may be different for each element.


A similar measure unit in typography to em is the "x-height", that refers to the distance between the baseline and the mean line of the lower-case letters in a typeface. Typically, this is the height of the letter x in the font.

In computing, in CSS and LaTeX, the x-height is called ex , and the exact ratio of ex to em can vary (aprox. 1 ex = 0.4 - 0.5 em) by font size within a browser according the rounding.




In typography, an en is another measure unit, that represents half of the width of an em, and supposed the width of the uppercase letter "N" . ( 1 en = 0.5 em ) . By default, 1 en = 8 points.


We've seen that this meause units are referred to the point, more exactly the "typographic point". This is the smallest unit of measure in typography, and it's used for measuring font size, leading, and other items on a printed page.

The size of the point has varied throughout the history of printing. Since the 18th century, the point's size has varied from 0.18 to 0.4 millimeters.

Traditionally, in metal type, the point size of the font described the height of the metal body on which the typeface's characters were cast.

The point was first established by the Milanese typographer, Francesco Torniella da Novara (c.1490 – 1589) in his 1517 alphabet, L'Alfabeto. The construction of the alphabet is the first based on logical measurement called "Punto," which corresponds to the ninth part of the height of the letters or the thickness of the the principal stroke.

1 point in ...... is equal to ...
   typographic units   1/12 picas
   imperial/US units   1/72 in
   metric (SI) units   0.3528 mm

For more point definitions and equivalences along the histoy, access to this link.


Fournier's printed scale of his point system, from Manuel Typographique, Barbou, Paris 1764, enlarged.

Since 1980s, the digital printing has largely supplanted the letterpress printing and has established the DTP point (desktop publishing point or PostScript point) as the facto standard.

The DTP point is defined as  172 of an international inch (about 0.353 mm) and, as with earlier American point sizes, is considered to be  112 of a pica:

12 points = 1 pica . 6 pica = 1 international inch


In 1996, it was adopted by the W3C (World Wide Web Consortium) for CSS, where it was later related at a fixed 4:3 ratio to the pixel due to a general (but wrong) assumption of 96 px / in screens.


The notation of measurement in typographic points can be represented in different ways. For example 16 points can be written in:
  • Traditional sytle: 1P̸4p (1 pica plus 4 points). Where 1 pica = 1P̸ = 12 points.
  • Desktop style: 1p4 (1 pica plus 4 points). Where 1 pica = 1p = 12 points.
  • CSS defined by the W3C: 16 pt. Where 1 pt = 1 pc = 1 pica .



References:




martes, 6 de diciembre de 2016

Barcella

Pot ser la majoria de les persones que hem caminat per la Plaça de la Reina, açí a València, ens hem fixat en l'antic arc que uneix la Catedral de València i el Palau Episcopal, i pot ser no sapiem el nom del carrer on està aquest arc, ni ens hàgem fixat en la pedra a la paret que hi ha quasi sota l'arc.

El carrer rep el nom per l'arc, i l'arc rep el nom per aquesta antiga pedra romana, que representa la unitat "oficial" de mesura "barcella" en les transaccions comercials des de l' època romana fins que aparegueren les unitats internacionals de mesura que la reemplaçarien.

Com no existía un únic criteri per a aquesta unitat de mesura, ficaren aquesta pedra amb la referència per a les transaccions en l'antiga ciutat de València, ben a prop dels principals carrers on es comerciava amb farina, blat, cereals, ...

Una barcella és una antiga mesura volumètrica de gra que equival aproximadament a la sisena part d'una quartera. A les Illes Balears es divideix en sis almuds; a la regió de València, en quatre almuds.

Una barcella és també el recipient que té la capacitat de dita mesura i serveix per a mesurar.

També barcella es pot referir a l'extensió de terra de prou capacitat per sembrar-hi una barcella de gra.

En castellà: "barcilla" .



Utilitzada a l'antic Regne de València, les equivalències diferien segons el lloc on s'usava:

A terres Valencianes: 1 fanega = 2 barcelles
                                   1 barcella = 4 almuds
En Balears:                 1 barcella = 6 almuds

                                    1 barcella = 1/12 cafiç

En Alacant:                 1 barcella = 4 celemins (≈ 20.75 litres)
En Castelló de la Plana: 1 barcella ≈ 16,6 litres
En Morella:                  2 mitges barcelles ≈ 8 mesures
En València:                 1 barcella ≈ 16,75 litres


Com a unitat de mesura utilitzada al Regne de València, es poden trobar antics dits de justícia, lleis, ordenaments, resolucions judicials, etc. que fan referència a aquesta unitat. Per exemple, al "Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València" (1296 - 1345), podem trobar multitud de referències com la següent:

"... Encara hondenaren que nengú dels dits tenders o tenderes, ne alcuna altra persona, de vuy a avant no gos fraudulentment fer metre nous una a una en la barcella, ne encara maestrívolment fer curumullar ab les dites nous alcuna barcella o barcelles e enaprés, segons aquesta barcella o barcelles axí fraudulentment feites ..."


Referències:

http://dcvb.iecat.net/
http://dicter.usal.es/lema/barcella
https://mateturismo.wordpress.com/2013/09/02/piedra-de-la-barchilla-en-valencia/
http://www.lasprovincias.es/v/20101121/valencia/barcilla-para-medir-20101121.html
Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València (1296 - 1345)


domingo, 28 de agosto de 2016

Unidad de masa atómica unificada - Dalton

Leer el nombre de Dalton me lleva a la época de pequeño que veía la serie animada western "Lucky luke", en la que un vaquero solitario, su caballo y un perro incomprendido resolvían distintos tipos de delitos, atrapaban a los malos, etc. Los hermanos Dalton eran 4 personajes de la serie que intentaban conseguir dinero por malas artes, y por lo general siempre acababan en la cárcel.

Si en vez de Dalton lees Daltonismo, te viene a la mente esa enfermedad que te enseñan en el colegio, que tienen algunas personas, que no pueden distinguir bien ciertos colores.

Lo que no me esperaba era encontrar "Dalton" como una unidad de medida. Y eso sucedió, no hace mucho, cuando leí en una noticia científica la unidad de medida "Unidad de Masa Atómica Unificada", también llamada "Dalton".

Resulta que tanto la unidad de medida, como el daltonismo vienen en honor a la misma persona, John Dalton, un químico, físico, y metereólogo inglés, que vivió entre los siglos XVIII y XIX, y que tenía una enfermedad visual, que describió por primera vez sus causas; así como sugirió por primera vez en 1803 que, en la escala de masa atómica relativa (peso atómico), la primera masa relativa atómica fuese la del Hidrógeno.

John Dalton


Se sabe que ya en el siglo V a.C., existía una teoría atomista de la materia (la materia está formada por átomos) por parte de los griegos.

Esta idea se recuperó con la revolución científica de los siglos XVII y XVIII, y se intensificó con la teoría cuántica en el siglo XX.

En el siglo XIX se acumularon pruebas de la existencia de átomos y moléculas, y John Dalton fue el primero que definió el átomo como la parte más pequeña de una sustancia que podía participar en una reacción química. Y el primero en publicar una tabla de pesos atómicos relativos (solo tenía 6 elementos: hidrógeno, oxígeno, nitrógeno, carbono, azufre y fósforo), basada en estas premisas:

  • Los elementos están formados por pequeñísimas partículas llamadas átomos.
  • Átomos de un elemento dado tienen idéntico tamaño, masa y propiedades; y difieren de otro elementos.
  • Los átomos no se pueden subdividir, crear o destruir.
  • Átomos de diferentes elementos se combinan en un conjunto reducido de proporciones para formar compuestos químicos.
  • En reacciones químicas, los átomos se combinan, separan, y reorganizan.


Y en la idea anterior, que el átomo de hidrógeno es el peso de una unidad.

John Dalton hizo avances científicos en diferentes campos, y, al igual que el Daltonismo como enfermedad visual lleva su nombre, y que hoy en día se conocen diferentes grados, y que él en realidad lo que tenía era "deuteranopia";  la unidad de masa atómica unificada ( u ) , también se le llama "Dalton" ( Da ) en su nombre, por todos los descubrimientos que hizo en ese campo de la ciencia.

Hoy en día 1 Da es una unidad estándar que se usa para indicar la masa a escalas atómicas o moleculares. Y es aproximadamente la masa de un nucleón (protón o neutrón).

El Comité Internacional de Pesos y Medidas, la considera una unidad que no pertenece al Sistema Internacional de Unidades (SI) , pero que acepta utilizarla con el SI, calculando experimentalmente el valor.

El Sistema Internacional de Magnitudes (ISO 80000-1:2009) define que el nombre correcto es "Dalton", y desaconseja llamarla "unidad de masa atómica unificada" (nombre anticuado), ya que puede adoptar dos valores distintos (ISO 80000-1:2009 y ISO 80000-10:2009) y, además, no admite prefijos multiplicativos.

En 1961 la unidad de medida "unidad de masa atómica" (amu) (sin el prefijo unificada), pasó a considerarse obsoleta, basada en el oxígeno. Hoy en día en algunos textos se la intenta tratar amu como u, por lo que puede ser confuso si no se especifica si está basada en el Carbono-12 o en el Oxígeno-16.

En 1993, la Union of Pure and Applied Chemistry aprobó el uso de la unidad dalton.

Definición:

1 Da = 1/12 (la doceava parte) de la masa de un átomo, neutro y no enlazado de Carbono-12. (Unidad de medida No-SI).

Equivalencias:

1 Da = 1 u
1 u = mu = (1/12) m (12C)
1 átomo de Carbono-12 tiene una masa de 12 u (12 Da)
1 átomo de Hidrógeno-1 tiene una masa de  ≈ 1,0078250 u  =  1,0078250 Da
La tinina, la proteína más grande conocida, tiene una masa molecular de 3 - 3,7 MDa (Megadaltons)


Equivalencias con el SI:

1 Da  ≈ 1,660538921(73) × 10−27 kg
1 Da  ≈ 931,4940954(57) MeV/c2 (Megaelectrónvoltio)
1 Da  ≈ 1822,88839 me (electrón)
NA (12 u) = 0.012 kg/mol  (NA : Número de Avogadro)
NA (1 u) = 0.01 kg/mol  (NA : Número de Avogadro)


Bibliografía
 - https://es.wikipedia.org/wiki/John_Dalton
 - https://es.wikipedia.org/wiki/Unidad_de_masa_at%C3%B3mica
 - https://en.wikipedia.org/wiki/Unified_atomic_mass_unit
 - https://en.wikipedia.org/wiki/International_System_of_Units
 - Metrum, 2007



viernes, 13 de mayo de 2016

My Organic Garden

I've been interested in farming since I was a child, when I heard histories about the life of my parents, grandparents, and ancestors in their small spanish villages before emigrate to live in a better place.

I've been experimenting with grow edible plants in pots since I was in school, and now, with the new movements of urban and organic crops, I decided to try, and rent an small parcel for growing some edible, aromatic, and culinary plants for learning about the agriculture, and consumption some organic vegetables.

I started more than a year ago, and I've experimented with many different edible and aromatic plants.

I've got many edible pepper, tomatoes, onions, lettuces, carrots, beans, ....

Now, starts the second year, with the spring-summer crops, and continue experimenting with different varieties and products.

I'm not sure how much time will be with this extra dedication, but meanwhile, I'll continue uploading photos of the garden and the harvests.


Page where I upload photos of my 2016 organic garden.

And, some photos of the 2015 in this page .