Doncs, molt relacionat amb els seus orígens, estan les beines de garrofa. Que, encara que hui en dia no s'utilitzen, antigament es féien servir per a pesar alguns productes lleugers, donat que són molt uniformes i resistentes. Per exemple, un poquet de pimentó, o de sal.
La forma que té una beina de garrofa es como una pedreta com les que et pots trobar quan camines a la vora del sender.
En llatí scrupulus és el disminutiu de scrupus, que significa "pedreta", o "escrúpol". Escrúpol és també un conjunt d'unitats de medida que féien servir els antics boticaris i físics - físic com a professió anterior a la de metge o farmacèutic actual -, i que es va utilitzar arreu d'Europa i altres continents fins posiblement el segle XX per a pesar xicotetes quantitats.
Els romans tenien el sistema de mesura romà, que incloïa per a la massa, l'unitat de mesura escrúpol. I que va usarse tal qual o amb equivalències, inclús en els nous sistemes de mesura que van aparéixer a Europa després de la desaparició de l'Imperi Romà.
Per exemple, dins el sistema anglosaxó de mesura, estava el sistema apothecary per a pés a farmàcia, que incloïa l'escrúpol ( scruple ).
Equivalències al sistema de mesura romà:
1 scrupulus = 8 calcus = 6 siliqua = 1/24 uncia = 1/288 libra (assarius)
Segons algunes fonts, l'escrúpol també es feia servir per a mesurar el temps o parcel·les.
A més, l'ús del escrúpol es va estendre per a medir volums o inclús a astronomia.
Equivalències al sistema apotecary:
1 scruple = 20 grain = 1/3 dram = 1/24 ounce = 1,296 g. (S.I.)
1 fluid scruple (Volume) = aprox. 1.23 ml. (S.I.)
El valor d'un escrúpol podia no coincidir exactament en diferents regnes o territoris, per eixemple, a Espanya i Portugal equivalía a 24 grans (aprox. 1,55 g. (S.I.)), mentres que al sistema imperial anglès a uns 20 grans.
Bibliografía:
